No sembla desgavellat pensar que si durant una campanya electoral es complissin un conjunt de premisses respecte a l'ús de twitter, el seguiment de les mencions als candidats i als partits polítics ens podria donar pistes sobre les intencions de vot.
Les premisses serien:
1/ Seleccionar “twitters” representatius de diferents agents i grups de població que transmeten i/o reben missatges relacionats amb la campanya: partits polítics, mitjans de comunicació, candidats, càrrecs polítics, periodistes, assessors en comunicació, i evidentment la societat civil.
2/ En la selecció de twitters de la societat civil i dels seus followers, assegurar-se que abastem els diferents perfils d'electors. No és tasca fàcil ja que no sempre es disposa de la informació necessària a twitter.
3/ Seleccionar tweets que parlin de temes relacionats amb la campanya electoral, els “twitters” té altres coses a parlar també durant unes eleccions. Una bona selecció de paraules clau és bàsica en aquest punt.
4/ Captar els tweets en un període mínim de 8-10 dies durant la campanya, ja que les accions dels partits i la comunicació poden canviar l'estat d'opinió dels electors a mesura que es van acostant les eleccions. Fins i tot factors externs poden repercutir sobre la intenció de vot, imaginem com s'haguessin seguit a twitter les eleccions generals espanyoles del 2004.
Seguint les premisses anteriors, hem analitzat l'ús que s'ha fet de twitter a la campanya electoral de les eleccions generals d'Andorra del 3 d'abril passat, i els resultats han estat els següents:
El buzz generat a Twitter durant la campanya electoral va anticipar els resultats de les eleccions del 3 d'abril. Comparant els resultats de les eleccions amb les mencions de cada partit i de cada cap de llista als tweets analitzats, es va observar una correlació molt alta, sobretot per als dos partits més votats:
‒ La coalició Demòcrates per Andorra i el seu cap de llista Toni Martí que van ser els guanyadors de les eleccions, també van ser el partit i el candidat que van obtenir més mencions a twitter durant la campanya electoral.
‒ El Partit Socialdemòcrata i el seu cap de llista Jaume Bartumeu que van quedar en segona posició en nombre de vots, també van ser el segon partit i el segon cap de llista més esmentats a twitter.
‒ A més, la diferència de vots entre el primer i el segon, un 37% menys de vots pel Partit Socialdemòcrata respecte a Demòcrates per Andorra, és molt similar a la diferència de mencions a Twitter, un 34% menys de mencions del Partit Socialdemòcrata respecte a Demòcrates per Andorra, i un 32% menys de mencions de Jaume Bartumeu respecte a Toni Martí.
‒ La resta de candidats Eusebi Nomen (Andorra pel Canvi) i Isabel Lozano (Verds d'Andorra) van obtenir un percentatge més alt de mencions a twitter que el percentatge de vots a les eleccions, però en tots dos casos molt per sota de Toni Martí i Demòcrates per Andorra, com als resultats de les eleccions.
Però malgrat els resultats anteriors, es pot afirmar de manera rotunda que qui més i millor “twitteó” es va emportar les eleccions?
Encara és prematur afirmar-ho, dependrà al nostre entendre del creixement en lús daquesta xarxa social i de la seva representativitat. En tot cas, pel que fa a les darreres eleccions generals d'Andorra, els resultats van ser molt semblants.
Adjuntem tot seguit l'estudi complet sobre l'ús de twitter durant la campanya electoral de les eleccions generals d'Andorra del 3 d'abril del 2011.
Francesc Camp
Director de la unitat hamilton business intelligence
