Com que el preu és la principal variable d'elecció, els grans fabricants s'han posat les piles mitjançant «regal de producte (un de franc)». oferir més contingut (15% més pel mateix preu) o apostant per productes en formats més bàsics.
Tot això ens porta al debat generat fa un temps, tornarem a consumir als mateixos nivells que abans de la crisi? Per mi, la resposta és clara Sí i rotundament Sí.
És un fenomen sociològic, estem en una generació central on no se sap què és passar penúries o que mai no ha sentit un no per resposta. La «generació assertiva» la denomino jo. (del llatí asserere, assertum que significa afirmar. Així doncs, assertivitat significa afirmació de la pròpia personalitat, confiança en si mateix, autoestima, aplom, fe joiosa en el triomf de la justícia i la veritat, vitalitat puixant, comunicació segura i eficient) .
Una generació que ha passat per la mort d'un ésser estimat que és el consumisme, primer amb la «negació» (això no em pot estar passant a mi), després pel «dol» (període de racionalització de recursos) i ara… la recuperació vital.
Vital perquè comprar i consumir ens fa sentir vius, qualsevol «transacció» et fa sentir viu, des de la purament fisiològica (no faig comentari) fins a la purament hedonista de sentir-se feliç comprant. Coneixem algú que voluntàriament hagi abandonat el plaer transaccional?
Per tant, l'ésser humà tornarà als seus costums, lògicament hi haurà un percentatge d'individus que el dol els duri tota la vida, però la gran majoria optarà per refer el camí emocional del consumisme. La voràgine de felicitat marquista, de sentir-se reconegut, de tornar a lèpoca de felicitat i sense preocupacions. O qui no voldria tornar al 2006 o 2007 de felicitat consumista?
He llegit que les vendes d'habitatges han crescut un 29% a l'agost respecte a l'agost del 2009, que el PIB creixerà entre un 0,1%-0,2% aquest trimestre davant de les versions de creixement negatiu (ho diu el BBVA, veurem) i el que és més clar, ja hi ha algun titular positiu a Expansión, això vol dir que «el món» (vist el paral·lelisme per a qui l'agafi) està canviant, ¿a millor? ja ho veurem.
Jordi Crespo
Soci director de Hamilton
