Sembla que corren temps difícils per als emprenedors, sort (igual a esforç i recerca d'un forat al mercat amb una proposta de valor, que ningú es porti a engany que els diners no surten de sota les pedres) vam tenir els que vam iniciar les nostres aventures empresarials fa més de 10 anys, en altres circumstàncies, un altre context i un altre clima social, laboral i financer.
Llegia l'altre dia un titular en una publicació econòmica que deia «Als emprenedors els falta ambició», vaig respirar profundament i vaig pensar… «Quin parell de nassos cal tenir per afirmar una cosa així».
Hem llegit moltíssim sobre la nova generació empresarial, que si el grau d'implicació és menor, que si han viscut la cultura del pelotazo, que si busquen guanyar diners amb el mínim esforç, etc. un pas molt gran.
Reconec que mai no m'ha agradat la paraula ambició, em sona a aconseguir triomfar pels mitjans que sigui i no importa per sobre de qui, a més si es deixés cadàvers pel camí molt millor per tenir menys competència. Fujo de tot això.
L'altre dia rellegia una entrevista a Guardiola (una debilitat, serà per coetani del 71) que afirmava que al futbol com a la vida ia l'empresa tens dues opcions d'atac i dues opcions de defensa.
En atac o bé tenir controlada la pilota, sent tu mateix el que controles el ritme del partit o bé esperar sense la pilota a caçar l'equip contrari al contraatac.
En defensa, o bé prémer bé a dalt amb un desgast de pressió gran o bé esperar resguardats en defensa i intentar recuperar la pilota.
Jo em quedo tenir la pilota i esperar a dalt pressionant en camp contrari, crec que és el que s'espera dels emprenedors, assumir certs riscos en la pressió del dia a dia, innovar amb noves solucions i aportar cert control del negoci.
I més en els temps que corren on cal prémer les dents ben fort.
El món és dels valents encara que segur que hi ha una altra gent molt més defensiva…. per a mi molt menys divertit i apassionant.
