La investigació on-line qualitativa a internet que va arrencar als 90 mai no va arribar a enlairar-se. Amb l'apogeu de les puntcom tots vam fer els nostres “experiments” plens d'il·lusió però vam ser conscients que era simplement traslladar les mateixes tècniques a un canal diferent i vam seguir amb el face to face. No era el moment.
La realitat ha canviat, actualment internet s'ha convertit en un lloc molt ric en interaccions, la societat ha canviat, els consumidors (potencials entrevistats) han interioritzat el canal com a part de la seva vida. Els mercats són espais connectats, converses on els clients no sols s'expressen, sinó que a més es transformen.
La investigació s'ha d'adaptar a aquest nou consumidor col·laboratiu i interactiu. Només es podia plantejar com ens hem d'enfrontar des de la investigació a aquest nou canvi?, com introduir a les nostres pràctiques la realitat virtual?
Si ens centrem en la tecnologia mòbil (més de 9 milions d'usuaris amb internet al mòbil i pujant) ens permet noves maneres de recollida d'informació. Els participants en la investigació poden fer fotos del seu armari, casa seva, cotxe,… amb el telèfon i enviar-les per correu electrònic als investigadors o compartir-les amb altres participants. Poden fer vídeos de les botigues que compren, de com utilitzen un producte a la cuina, dels llocs de copes que visiten amb els amics,….
La relació és bidireccional, els investigadors enviem periòdicament sol·licituds d'informació fins i tot sol·licitar informació concreta en funció de la ubicació.
El sorgiment d'aquestes noves tècniques qualitatives no suposa la substitució d'altres tècniques existents, simplement s'obre una finestra nova. realitat social que s'està produint a la xarxa.
La Netnografia neix de la necessitat de comprendre la sociabilitat al canal internet accedir a un millor coneixement de la sociabilitat al ciberespai i per tant comprendre millor els individus (consumidors) i les seves relacions amb els productes, marques, amb la societat. S'adapten les tècniques de recerca antropològica al canal internet, amb el principal avantatge que se segueixen els consumidors dins de les seves xarxes socials sense condicionar-los ni comprometre'n la privadesa. El netnògraf no només estudia aquest tipus d'interaccions, sinó que també busca connexions més profundes.
Permetent-nos també crear comunitats on-line ad-hoc entre les quals explorar infinitat de temes, on els membres comparteixen, comenten i voten idees que permeten a les marques a millorar, crear, desenvolupar,… productes i serveis.
Creem, per exemple, comunitats per comprendre l'ús d'ajuts culinaris entre llars joves, els membres es relacionen entre si com si estiguessin en una cuina real, compartint usos, introduint-hi modificacions, i apuntant als sentiments que s'associen amb les marques.
També, fora de casa ens introduïm al món social dels consumidors, podem anar de copes amb ells, descobrir què i com consumeixen, en quins entorns,….
I fins i tot compartir una copa virtual, se'n pot demanar més?
Ana Fernández
