Després de l'actual crisi econòmica, i el més que creixent nombre de retallades sanitàries dutes a terme els últims anys, la situació a les oficines de farmàcia s'està veient modificada.
Les retallades a la despesa pública i els retards en els pagaments de l'Administració Pública han anat danyant la salut de les farmàcies espanyoles. Tot i que després del reial decret 9/2011 aquesta situació pot, com a mínim, deixar d'empitjorar.
Una de les primeres conseqüències del RD és el canvi de rol del farmacèutic, passant de ser una baula passiva de la cadena a prendre un rol determinant en el moment de la dispensació del fàrmac podent triar entre un ventall de possibilitats de fàrmacs amb marca o genèric amb el mateix preu de referència.
Per contra, el paper del metge es limita a prescriure el principi actiu més adequat a cada perfil de pacient; sent el farmacèutic el que executa la decisió final.
Una altra de les conseqüències de la crisi a les farmàcies és la ideació de nous serveis amb l'objectiu de donar valor afegit als seus negocis: accions d'assessorament durant l'embaràs, sistemes personalitzats de dosificació, cribratges de patologies com el VIH i el càncer de còlon ,… i així aconseguir emfatitzar el rol de la farmàcia com a principal punt d'accés a la salut.
El que ja comencem a veure és que el RDL està canviant la relació entre les farmàcies i els laboratoris. Aquests últims han iniciat models de gestió comercial amb el farmacèutic per defensar les seves marques a la farmàcia i intentar competir amb la resta d'opcions terapèutiques de la categoria buscant un lloc al magatzem de la farmàcia.
Aquest canvi de situació replanteja lunivers destudi en la investigació de mercats. Fins ara el principal focus de recerca era el metge, ara pren un, més que creixent, rol el apotecari.
Com podem, des dels departaments de market research, apropar-nos al farmacèutic i entendre la realitat a l'oficina de farmàcia?
Entre altres, a més aprofundir en les estratègies comercials que duen a terme els laboratoris, resulta molt important conèixer la satisfacció del farmacèutic i la imatge que té de cadascun dels laboratoris proveïdors o proveïdors potencials.
Modelitzar la satisfacció del farmacèutic i entendre cada factor de satisfacció com un conjunt d'atributs (determinant la importància de cadascun de manera indirecta) mitjançant tècniques d'anàlisi multivariable basades en equacions estructurals, xarxes neuronals, … ens permetrà construir una matriu de prioritats estratègiques:
 |
I, analitzar la imatge i el posicionament dels laboratoris a l'oficina de farmàcia i aplicar eines d'enginyeria de posicionament per determinar el posicionament òptim dins d'aquesta aportarà les claus per donar resposta a les preguntes següents: Quin recorregut o camí hauria de fer la marca a la farmàcia? Hi ha algun forat perceptual al mercat? Quins moviments en posicionament no són creïbles a la farmàcia per al meu fàrmac? Què puc fer per posicionar la meva marca a l'ideal del col·lectiu farmacèutic?
En definitiva, des de market research cal aplicar eines metodològiques estratègiques que permetin obtenir una fotografia real del mercat de la farmàcia i permetin definir les estratègies futures del laboratori a l'oficina de farmàcia.
Des de màrqueting i investigació, cal pensar en aquesta nova situació i actuar per guanyar un lloc al magatzem de l'oficina de farmàcia. O no comença a ser del tot indispensable ser la primera opció de dispensació del farmacèutic?
Jennifer Home
